LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan ets petit ets innocent i per sort no ets conscient de moltes de les desgràcies que t’envolten. Vius en un món de rialles, colors, il.lusions i fantasies (parlo del meu cas), on els teus pitjors problemes son què et renyin per no acabar-te el plat de verdura.

Aquest mes d’abril ha estat especialment tràgic. La catàstrofe aèria als Alps de l’avió de la Companyia German Wings procedent de Barcelona, on van morir molts estudiants alemanys d’intercanvi, entre d’altres, em va impactar moltíssim perquè fa cosa d’un any, vaig fer un intercanvi semblant amb alumnes de Normandia i em sento totalment identificada amb les families de les víctimes. També em fa molta ràbia la manera com va succeir, ja que tot indica que va ser un fet intencionat pel pilot.

Per si no fos poc, fa cosa d’una setmana, ens va conmocionar l’assassinat d’un professor d’un institut de Barcelona a mans d’un alumne de 13 anys. No voldria ser a la pell dels alumes i professors que ho han viscut…, és molt fort! I ha de ser molt dur veure com un dels teus companys agredeix i mata als teus companys i professors, per no parlar de les seves families… No sé què farán amb aquest nen, però està clar que un fet així no es pot deixar passar…

Quan encara no ens havíem recuperat de tot això, es difon la notícia del terrible naufragi d’un vaixell en aigües del canal de Sicília, on van morir al voltant de 700 immigrants que fugien del seu país en guerra en busca d’una vida millor. Aquest naufragi ha estat citat com el més greu de la història recent del mar Mediterrani. No hi ha mes de l’any que no tinguem notícies d’immigrants ofegats. A veure si les autoritats prenen consciència i fan alguna cosa per intentar evitar-ho.

Per acabar (espero…), un fort terratrèmol ha sacsejat el Nepal i han mort més de 3.700 persones i al voltant de 3 milions de nens necessiten ajuda humanitària urgent.

Com més gran em faig més ganes tinc de tornar a ser petita. Com això no passarà i les desgràcies, per desgràcia, no cessaran, penso que hem d’intentar gaudir de cada moment de la nostra vida i dels nostres èssers estimats, amb una mentalitat optimista, per nosaltres mateixos i per respecte a les persones que han sofert aquests drames.

Anna Cuevas